Qui hagi patit un accident de trànsit amb danys personals de caràcter físic, ha de saber que no hi ha cap reclamació que “a priori” hagi de considerar impossible.
La nostra llei és summament protectora dels interessos de la víctima de l’accident de circulació i només perdrà el dret a indemnització quan es demostri que l’accident s’ha produït per culpa seva exclusiva, sense cap tipus de retret possible al conductor del vehicle que ha intervingut en el fet que li ha causat el dany.
I per asseverar el que dic, no hi ha res millor que referir-se a assumptes reals.
CAS REAL 1: Quan la víctima d’un accident de trànsit és un vianant
En primer lloc, em refereixo a un assumpte defensat en el nostre Bufet. Va passar a l’autopista de Barcelona a Sabadell. Era de nit i la víctima va saltar totes les tanques i mesures de seguretat i va irrompre de sobte a l’autopista, davant d’un vehicle, sent atropellada i morint a l’acte. Tot semblava indicar que es tractava d’un suïcidi. Moltes persones haurien considerat que qualsevol reclamació tenia nul·les possibilitats d’èxit. No obstant això, els hereus van decidir confiar-nos la reclamació i es va obtenir una considerable indemnització, després d’arribar a un acord transaccional amb l’asseguradora del vehicle.
Òbviament no va ser del mateix import que s’hagués obtingut si la culpabilitat del conductor hagués estat clara, però si l’asseguradora va pagar, va ser perquè en el judici no tenia la plena seguretat de poder demostrar la culpa exclusiva de la víctima, ja que possiblement algun tipus de retret també se li podia fer al conductor.
El fet relatat pot demostrar que quan la víctima és un vianant, les possibilitats d’obtenir una indemnització són molt altes, qualsevol que sigui la forma en què s’ha desenvolupat l’accident de trànsit, ja que en principi els conductors de vehicles responen dels danys causats, a causa de la responsabilitat objectiva que tenen per circular amb màquines capaces de posar en risc la vida dels vianants.
CAS REAL 2: Quan la víctima d’un accident de trànsit és el conductor d’un vehicle
Què passa quan la víctima és el conductor d’un vehicle que ha tingut un accident de trànsit amb un altre vehicle ?
Alguns poden pensar que en ser conductors de vehicles els dos implicats, creant tots dos el risc propi de la conducció, les possibilitats d’èxit són mínimes, si no es demostra de forma clara que l’accident s’ha produït per culpa de l’altre conductor. Doncs bé, no és així, tal com resulta del següent cas real que explico.
El fet va ocórrer en l’any 2014. Dues motocicletes es van veure involucrades en un accident de circulació a l’eixample de la ciutat de Barcelona. Una motocicleta (A) circulava per un carrer, i a la cruïlla regulada per semàfors amb un altre carrer que la travessava perpendicularment, va aparèixer una altra motocicleta (B). El primer conductor (A) va frenar per evitar la col·lisió, va caure a terra sense tocar a l’altra motocicleta i es va anar arrossegant fins a impactar amb la vorera, quedant inconscient, sofrint greus lesions. L’altre conductor (B) no va patir cap lesió, ja que ni tan sols va ser topat i no va arribar a caure.
Va intervenir la Guàrdia Urbana, que va elaborar el corresponent atestat. El conductor B lògicament va declarar que havia passat el semàfor en verd. El conductor A no va poder declarar en estar inconscient i no recordar res, després. La Guàrdia Urbana va informar que amb l’única declaració del conductor B no es podia determinar qui va passar el semàfor en vermell, inicialment no hi havia testimonis i no hi havia altres elements per culpabilitzar a un conductor o l’altre. No va declarar la passatgera del vehicle del conductor B, tot i que més tard sí que va comparèixer com a testimoni en el judici, ratificant la versió del conductor.
El primer assessorament que va rebre el conductor A va ser que, si no aconseguia testimonis, no tenia res a fer. Fins i tot se li va encomanar que els seus familiars es dediquessin a posar cartells a la zona, reclamant la col·laboració de testimonis que haguessin pogut presenciar l’accident.
Afortunadament el conductor A va encomanar l’assumpte a l’equip d’advocats especialitzats en reclamacions per accidents de trànsit de Bufet Colls. El nostre plantejament va ser molt simple: invocar la doctrina jurisprudencial DE LES CONDEMNES CREUADES O CONDEMNES RECÍPROQUES, que s’ha assentat definitivament al nostre país arran de la Sentència del Ple de la Sala Civil del Tribunal Suprem de 10 de setembre de 2012 i que actualment apliquen de forma reiterada i uniforme tots els tribunals, jutjats i audiències provincials. En síntesi, aquesta doctrina declara que quan es produeix un accident i no és possible atribuir de forma clara la culpabilitat exclusiva a un dels conductors implicats, cada conductor (en la pràctica, la seva asseguradora) respon del perjudici causat al conductor i ocupants de l’altre vehicle.
En el nostre cas, l’asseguradora del conductor B va respondre de les lesions causades al conductor A, perquè en el judici no va poder demostrar que l’accident es produís per la culpa del conductor A i, per descomptat, molt menys per la seva culpa exclusiva. Així ho va declarar la Sentència dictada el 14 novembre 2016 pel Jutjat de 1a Instància nº 27 de Barcelona, resolució que és ferma, ja que ni tan sols va ser apel·lada pel conductor B i la seva asseguradora.
Aquest assumpte és il·lustratiu que no hi ha reclamació impossible en matèria d’accidents de circulació i que s’ha de buscar sempre un assessorament adequat. Va ser un incident entre dos vehicles en el què no va existir-hi col·lisió. Els familiars del conductor A encara estarien pegant cartells i esperant l’aparició d’un testimoni. En aquest cas, la seva indemnització amb interessos va arribar gairebé a 500.000 euros, quan pensava que no podia obtenir res.
I per acabar, un consell: en les negociacions amb les asseguradores cal ser molt pacient i no precipitar-se. En aquest cas, el conductor A i la seva família, fruit de la seva inseguretat en el resultat final, ja estaven temptats de signar un acord quan l’oferta extrajudicial va arribar a 30.000 euros. Cal deixar-se aconsellar sempre per l’advocat especialista en qui s’ha dipositat la confiança i en la valoració de la situació que, fruit de la seva experiència, pot fer de cada cas.
Si t’has vist implicat en un accident de trànsit, no ho dubtis, abans de res, consulta amb un advocat expert en accidents de circulació a Barcelona.
Bufet Colls. Advocats Experts en Accidents de Trànsit
Si vols consultar el teu cas amb nosaltres, clica aquí
Comparteix la Noticia
Escriu un comentari
Etiquetes
Categories
Entrades Recents
Llei 2a oportunitat: XIFRA RÈCORD en una exoneració definitiva
La recent resolució a favor del nostre client reconeixent-li el benefici de l’exoneració definitiva ha suposat un gran repte per a Bufet Colls. […]
Nova resolució d’una CLÀUSULA SOL en un CRÈDIT HIPOTECARI
La fita d’aquesta resolució radica a declarar nul·la la clàusula sol subscrita per un professional, perquè els avaladors eren consumidors. La Sentència ferma i no recurrible, declara la abusivitat de la clàusula per tenir alguns dels prestataris [...]
BUFET COLLS participa de nou al Fòrum de DIÀLEG ESPANYA-ITÀLIA
BUFET COLLS, al servei de les empreses i particulars italians amb interessos a Espanya, recolza totes les iniciatives per enfortir les relacions ítalo-espanyoles. […]
J.A. Duran i Lleida nomenat President del Consell Assessor de MEDA WEEK
Des de tot l’equip de Bufet Colls volem fer-nos ressò i felicitar al nostre col·lega Josep Antoni Duran i Lleida per la seva recent nominació […]
No hi ha reclamació impossible per a la victima d’un accident de trànsit
Qui hagi patit un accident de trànsit amb danys personals de caràcter físic, ha de saber que no hi ha cap reclamació que “a priori” hagi de considerar impossible. […]
Es pot gravar amb càmeres de videovigilància a un treballador en el seu lloc de treball?
El nostre Tribunal Constitucional a una Sentència del 03.03.2016 així sembla entendre-ho, encara que per això la gravació amb càmeres de videovigilància a un treballador, ha de complir determinats criteris. […]